Primer. Un
paisanu asturianu viaxó un día peles selves africanes. Ellí faláron-y d'un home
que criaren los goriles y que col so rinflíu atorollante, un taparrabos y un
cuchiellu por arma yera l'amu del llugar. Conociólu y convenciólu pa vinir con
él a Asturies. Y asina entamó a conocese la lleenda de Tarzanín de Ventanielles
Segun. Los miembros del gobiernu asturianu andaben desorientaos y esmolecíos dafechu. Cuantayá que'l señor presidente andaba como n'ayén pel palacete de la cai Fruela gachu, pensatible, meditabundu y ensin que naide fuere quien a sentilu gorgutar nin triándo-y a costa fecha una deda pa ver si facíen asina que'l so gargüelu esconsoñare. Aconceyaron entós y decidieron dir buscar a daquién que, con voz arrecha, arrestellada, descomanada y que naide nun pudiere dexar de sentir, fixere de voceru circunstancial p'acabar asina cola mareona de crítiques que-yos venía encima por culpa del silenciu llóbregu presidencial. Y una llama feble d'uz allumó entós les sos mentes galvaniegues. La persona afayadiza pa ello yera... ¡¡Tarzanín de Ventanielles!!.
Terce. La última vez que'l director del
diariu "La Trolona Vomitiva" me llamare a la so oficina encamentáremelo
bien encamentao. Pa la prósima vez que tuviere que cubrir una
comparecencia del señor presidente tenía que venir con un artículu fechu
y perfechu. Nun me valía la xida
de que'l mandatariu cimeru nun falaba pa yo nun escribir nada. Eso yera
problema míu. Tenía que tornar con daqué escrito pa la edición del
periódicu o enfilar al paru con una patada na culera.
Cuartu. La rueda de prensa llevantare
una espectación desaxerada. Anunciáresenos qu'un sustitutu del señor
presidente diba ser l'encargáu de treslladar a los representantes de los
medios de comunicación ellí presentes les opiniones del dirixente
atacáu d'una "afonía gafa, fonda y brutal" según la definíen los sos
llambeculos más sumisos. Yo temblaba de nervios y malpenes podía tragar
el cuspe pola mor de saber si esta vez diba poder escribir l'artículu o
si la mio carrera en "La Trolona Vomitiva" diba finar ellí mesmo. De
reflundiu, salió Tarzanín de Ventanielles acompañáu d'un llambeculos
gubernamental que lu presentó invitándonos dempués a face-y toles
preguntes que nos paecieren pertinentes.
Quintu. Entamó entós la batería
d'entrugues y...¡les rempuestes más alloriantes y repetivives que viere
en tola mio vida profesional!.
-Dígame, señor voceru, ¿qué opina'l señor presidente de la situación política asturiana?-.
-¡¡Aaaaaiiaiiaaaaaaiiaiiaaaaahhh!!.
-Señor voceru, ¿qué medíes va axeitar el gobiernu p'amatagar los efectos de la crisis?-.
-¡¡Aaaaaiiaiiaaaaaiiaiiaaaaahhh!!.
Y asina unes cuantes intervenciones más hasta que llegó'l mio turnu:
-Por favor, ¿podría usté dicinos....?.
Y quixo la mala trampa que fuere nesi
momentu cuando Tarzanín de Ventanielles quedó clisáu nuna llámpara
d'araña que colgaba del techu, pegó un saltu felín y garróse a ella.
Dempués con un xiringón que dió algamó otra llámpara allugada p'hacia la salida de la sala de prensa y... ¡xispió!.
Sestu. Salía yo fechu moralmente una
llaceria viéndome despidíu ensin remediu de "La Trolona Vomitiva" cuando
sentí un burbús p'hacia una oficinuca allá pa la manzorga. Escuqué
ensin que me vieren y ellí taben el señor presidente y Tarzanín de
Ventanielles. Quedé claváu... ¡el presidente falaba!. ¡Falaba...!
-En confianza, Tarzanín, ¿tú crees que la comparecencia convenció?.
-Yo camentar que non, señor presidente. Paecer que periodistes querer sentir daqué más convincente que los mios arruxíos.
-Yá, yá... pero a min nun se m'ocurre contate nada pa que lo digas, ¿qué podemos facer entós?.
-Yo nun saber, señor presidente. Quiciabes contratar loru que saber dicir dos o tres frases siguíes... Mi nun gustar esti trabayu. Preferir siguir esguilando peles faroles allá per Ventanielles....
Porra. Nunca pudi imaxinar que los mios
colegues de profesión yeren tán esquiroles ya insolidarios. Por más
que-yos relaté la conversación que sintiera ente'l señor presidente y
Tarzanín de Ventanielles nengún me quixo creyer. Asina que tampoco nun
quixeron facer de testigos delantre del director del diariu "La Trolona
Vomitiva" pa que nun me despidiere. Y, pa detrás, inventáronse unes
declaraciones falses del mandatariu cimeru autonómicu, que redactaron a
comuña, pa salvar les sos pelleyes delantre los sos respectivos
directores arriendes d'engañar de pasu a los llectores de los sos
diarios y echa-y una manina al presidente mudu.
Yo, d'entós p'acá ando al paru y en tratamientu siquiátricu. ¡¡Surrealismu de país!!.