La nueche taba escura como boca de llobu. Nuna caña d'un carbayu achisbaba la curuxa.
Xuan caminaba casi a palpu. De sutrucu nortió un rellumu. Cozcóse. Una calavera iguada nun ñabu allumaba na cruciada. Empobinó caleya arriba. Enseguidina aportó a l'antoxana. Malpenes s'aldovinaben les siluetes de la casa, l'horru y la vieya figalona.
Enfiló pa la vivienda. Emburrió despacín la puerta entornada y entró. El llar taba encesu y averóse a escalecer. Enriba la mesa había una zapica con agua y un cachu. Bebió. Tamién s'afayaba una escudiella de castañes del amagüestu que fixeren aquel atapecer. Púnxose, adulces, a espellicar delles y saborgales.
Dempués foi pal cuartu onde descansaba la so muyer Balba y agüeyóla un cachín. Tiró pal otru cuartu au dormía'l so fíu Xuanín y comprobó que dormía sele.
Salió de la casa y arreblagó los peldaños de la subidoria l'horru. Entró. Ellí taba, fresca y afechisca, la cama onde tanto-y prestara echar un pigazu nes tardes del branu acompañáu pol cantar de los grillos. Achucóse.
Antes de que riscara l'alba, Xuan dexó la quintana y enveredó pal mundu onde moraba anguaño.
Pela mañana, Balba y Xuanín fueron pal llar qu'inda caltenía en caldia les áscuares. Vieron na mesa la zapica medio vacía y cabo d'ella un esbilladeru de corteyes de castañes. Xubieron pal horru y observaron la cama desfecha.
Sentáronse na talandoria mirándose ententes y púnxose Xuanín:
-¿Papá?.
-Sí, papá -respondió Balba.
Y darréu amestó:
-Vieno a visitanos esta nueche. De xuro que marchó tranquilu al comprobar que tamos bien. Pal añu que vien va tornar a visitanos dende la so morada actual, allá nel mundu de les ánimes.