A un tiru piedra más p'abaxo taba la casería del so vecín Pericu. Y nella una
vaca-guo alloriada ratina, que lo mesmo salía a la caleya a llambete como un
perru que te turriaba ensin más.
Dempués de caciplar na so antoxana, Ramón empobinó caleya abaxo y pasó per
delantre cá Pericu. Y foi entós cuando a la vaca ratina alloriada faltó-y
tiempu pa puñalu dexándo-y la culera fecha una llaceria.
Tuvo la suerte qu'ente unos vecinos que taben per ellí charrando echáron-y una
gabita, empixanon a la vaca, y lleváronlu pal hospital.
Ellí, al ver aquella estroza, mientres entainaben a preparar el quirófanu,
entrugó-y un médicu:
-Pero, home, ¿qué perru lu encetó d'esta manera?.
A lo que Ramón arrepostió:
-¡Ca!. ¡Perru nengún!. ¡La vaquina de Dios!.