miércoles, 10 de agosto de 2022

El xigante de la ñeve

El mamut yera'l xigante de la ñeve. Cazar un exemplar suponía tener bayura de carne, tendones, güesos, pelleyes...pa la supervivencia del clan nun mediu abegosu que lu amenazaba de contino.
 
Aquella tarde, cuando entamaba a atapecer, tornaben al grupín de cabañes dos homes que tuvieren dayures buscando'l rastru de dalgún grupu d'animales pa poder entamar una cacería. Echaron voz de que dellos mamuts movíense cerca d'onde taba'l pobláu. Pero yera sero, les solombres de la nueche diben, pali que pali,  apoderando a les lluces del día y la xera habría d'entamase col riscar del alba d'un día nuevu.
 
Nuna de les cabañes tresnaes con güesos y caniles de mamut y recubiertes de pelleyes entainaron a aconceyar los miembros del clan. Teníen qu'entamanar la cacería d'un d'aquellos xigantes de la ñeve. El fueu dibuxaba les siluetes en movimientu nes paredes de la cabaña, esparabaniando, charrando, enxaretando  cómo diba ser la xornada que diba asoceder en pasando namás qu'unes hores.
 
Dempués, el burbús dexó pasu al silenciu y los güeyos sollertes de los presentes afitáronse nel xamán. Garró dos güesos y entamó a acutir un craneu de mamut orniáu con trazos d'ocre mientres recitaba los esconxuros que podríen llograr que la xera de valtar un d'aquellos exemplares llanudos pudiere resultar afayadiza. La maxa tenía un sitiu atrocáu nel imaxinariu colectivu y ayudaba a garrar fuelgu, enfotu y puxu p'algamar aquel oxetivu vital y peligrosu enforma.
 
Má sero, allarribón la lluna allumaba les cabañes metanos  la nueche. El fríu tarazaba na contorna como cuchiellos de xelu. Dientro, muyeres, homes y rapacería escalecíen cabo los llares encesos arrebuxaos en pieles. Cola albancia, el so enfotu de supervivencia garraría forma, camudaría en mamut, nel xigante de la ñeve.